Per què Acció Ecologista-Agró s’oposa a la crema generalitzada de la palla de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València?
I. Perquè suposa una emissió innecessària de gasos d’efecte hivernacle.
II. Perquè suposa una agressió a la salut pública de les poblacions pròximes.
III. Perquè la crema podria constituir un incompliment de la condicionalitat de la PACi de les condicions a complir per a cobrar les ajudes agroambientals que contempla el PDR.
IV. Perquè hi ha suficients alternatives viables.
I. Perquè suposa una emissió innecessària de gasos d’efecte hivernacle
Segons un estudi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) , la crema de la palla de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València podria suposar l’emissió de 2.074.250,47 kg de CO2 equivalent.
II. Perquè suposa una agressió a la salut pública de les poblacions pròximes
La Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, establix entre els principis generals d’acció en salut pública (Article 3) el principi de precaució, descrit en els termes següents: “L’existència d’indicis fundats d’una possible afectació greu de la salut de la població, encara que hi haguera incertesa científica sobre el caràcter del risc, determinarà la cessació, prohibició o limitació de l’activitat sobre la qual concórrega”.
Un informe del Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Protecció de l’Atmosfera de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural amb data 2 de gener de 2017, reflectix que els nivells horaris registrats durant determinats dies del mes d’octubre de 2016 per a partícules PM2.5 en algunes de les estacions analitzades -en l’entorn de l’Albufera- van aconseguir valors per damunt de 70 µgr/m3 (fins a 84 µgr/m3 en un cas), mentre que també en una de les estacions (Alzira) alguns dies d’octubre es va arribar a superar el límit diari establert per l’OMS (25 µgr/m3), arribant a una mitjana diària de 46 µgr/m3.
L’exposició a PM2.5 és molt preocupant des del punt de vista de la salut humana, ja que al ser partícules de xicotet diàmetre la seua capacitat de penetració en les vies respiratòries és molt elevada. La conclusió és clara: cal aplicar la Llei General de Salut Pública i impedir la crema.
III. Perquè la crema podria constituir un incompliment de la condicionalitat de la PAC i de les condicions a complir per a cobrar les ajudes agroambientals que contempla el PDR
En la versió del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013 s’incloïa la mesura “Cultiu sostenible de l’arròs en zones humides”. Els compromisos agroambientals d’obligatori compliment per a cobrar 468,44 euros per hectàrea eren:
Portar un quadern d’explotació (42 €/ha).
Triturar la palla de l’arròs i incorporar-la al sòl o bé retirar-la del terreny (89.82 €/ha).
Manteniment i conservació dels elements de retenció d’aigua, xicotets dics i comportes (120 €/ha): OPCIÓ 1: Mantindre inundats els camps 3 mesos i mig a l’hivern i birbar mecànicament (216,62 €/ha). OPCIÓ 2: Mantindre el rostoll i la palla d’arròs en el camp fins a l’1 de febrer i birbar mecànicament (216,62 €/ha)».
TOTAL: 468,44 euros per hectàrea.
El PDR vigent (2014-2020) establix, entre altres compromisos, els següents:
A la zona baixa es mantindran les superfícies inundades després de la collita, fins al 15 de gener de l’any següent. Per a evitar l’aparició d’aigües anòxiques durant la inundació els agricultors hauran de realitzar alguna de les següents pràctiques:
Retirada de la palla de l’arròs abans de la inundació post-collita.
Eixugat de la palla de l’arròs durant quinze dies immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.
Soterrat de la palla de l’arròs immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.
Recirculació de l’aigua de la inundació post-collita fins al 15 de novembre.
Mesures excepcionals d’eliminació de la palla de l’arròs amb prèvia autorització mediambiental.
Esta última frase és la que va donar peu a la Resolució de 30 de setembre de 2016, del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, sobre l’autorització per a la crema de la palla d’arròs en l’entorn de la llacuna de l’Albufera de València.
D’altra banda cal tindre en compte l’Orde 7/2016 de 18 d’abril, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Norma 20 diu: “No podran cremar-se rostolls en el territori de la Comunitat Valenciana excepte per raons fitosanitàries, a excepció dels rostolls i restes de collita d’arròs, dacsa i melca cultivats en regadiu i en sòls saturats de matèria orgànica, com és el cas de les marjals.”
Més endavant l’Orde indica que “en el cas de cultius situats en espais subjectes a alguna figura legal de protecció ambiental, l’autorització de crema excepcional estarà supeditada a informe favorable de l’autoritat ambiental competent en la zona protegida, qui a més a més assenyalarà les condicions concretes en què haurà de realitzar-se la crema, sense perjuí de l’obligació de complir les normes generals en matèria de prevenció d’incendis.»
Així doncs, per a seguir amb les mesures excepcionals, que els agricultors arrossers de l’Albufera pretenen convertir en habituals, caldrà atendre a les raons fitosanitàries i a si es tracta de sòls saturats de matèria orgànica.
ON ESTÀ EL PROBLEMA?
Tornant a l’inici d’este epígraf, ens interessa destacar que, si com a conseqüència d’una denúncia o d’una inspecció dels serveis responsables de la Unió Europea, arribaren a la conclusió que la crema ha suposat un incompliment dels condicionants de la PAC (Política Agrícola Comú), les sancions podrien suposar un important pèrdua econòmica. En definitiva, estam absolutament en contra del finançament de la crema amb diners públics i, entenem, que és il·legalment.
IV. Perquè hi ha suficients alternatives viables
En relació a la frase anterior des de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró entenem de molt difícil justificació acudir, per tercera temporada consecutiva, a l’excepcionalitat sense haver intentat implantar les mesures contemplades en el PDR:
Retirada de la palla de l’arròs abans de la inundació post-collita (3).
Eixugat de la palla de l’arròs durant quinze dies immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.
Soterrat de la palla de l’arròs immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.
Recirculació de l’aigua de la inundació post-collita.
¿Estoy obligada a contratar un seguro de la comunidad cuando el que ya tengo de mi vivienda cubre las zonas comunes e incendio en la parte proporcional (coeficiente de propiedad) que me corresponde?
